POESIA INCOMPLETA (1982-2023). Jaume Cardona

 

                                               PRÒLEG

 

 

           El poema: aquesta vacil·lació prolongada entre 

        el so i el sentit. (Paul Verlaine)

 

 

Ha estat bonic fer la recopilació de la meva poesia des del principi fins al moment actual. Repassar tres moments vitals, per a mi molt importants, que es van registrar a través de la meva poesia. 

 

Però anem per parts. Poesia incompleta per què? Per dues raons. La primera és que no hi són totes les que vaig escriure. He fet una tria en especial dels poemes primers. No tot el que vaig escriure ho he trobat bo per estar en aquest recull. Encara que hi ha alguna excepció, quan he considerat que més enllà de la qualitat es tractava de captar bé l’esperit del moment. Poesia incompleta, també, perquè espero encara escriure algunes poesies més que, potser en un futur, eixamplaran aquesta primera edició.

 

Respecte dels tres moments vitals que destacava al principi, dir que Poemes primers, correspon a uns poemes de joventut i primera maduresa que caracteritzen a un jove i a un home desconcertat que habitava un món que ja no sabia si era el seu. A pesar de tirar endavant, ho feia sentint-se un inadaptat (Història d’una ànima i Enroscadura ho reflecteixen en claredat). I a pesar que, a vegades, no ho semblava, era a costa d’un gran esforç per dissimular-ho. El món que m’oferia la societat ni m’agradava ni m’interessava. Desconcertat buscava refugis sense trobar-los, refugis en l’amor, en la ciència, en la filosofia, i també en la psicologia, especialment des que de jove vaig conèixer l’obra de C. G. Jung que tant em va influir i que encara ho fa. Tot aquest període va desembocar en el moment que vaig decidir entrar en el món de la psicoteràpia, tant com a pacient com a estudiant (i que reflecteix Navegant de la nit), i que esdevindria en la meva professió, una professió que sentia vocacionalment estriada.

 

Després d’un llarg període sense escriure poesia, Poemes intermedis són tres poemes escrits en un lapse d’uns cinc anys. Són poemes centrats en tres temes importants per mi com són la Naturalesa (Parlament de la vall), la família (Un vent de tardor) i el joc de llums i ombres (Meditacions sobre la Lluna). Correspon a un temps d’assentament de la meva professió com a psicoterapeuta, un temps de desenvolupament de l’amor amb l’arribada dels meus dos fills i, finalment, del meu contacte amb la Naturalesa que ja venia des de petit del meu pare, com a fill que era de Gósol, un petit poble del Pre-Pirineu. A pesar de ser una producció escassa són tres poemes que els tinc amb molta estima, especialment Un vent de tardor i Meditacions sobre la Lluna.

 

Finalment, i després de molts anys sense escriure cap vers, arriba Poemes últims. Després d’uns anys a on va haver-hi alguns períodes complicats, també amb la mort dels pares, i on la feina havia agafat molta dimensió, sorprenentment havia deixat la Naturalesa de cantó. Recordo un dia on entre angoixat i nostàlgic em vaig adonar que no podia seguir de la mateixa manera. Va ser el moment de retornar a la Naturalesa, molt a prop del poble del meu pare, a Saldes, que ha esdevingut el meu refugi ideal on retrobar-me de nou amb la Naturalesa, la solitud i el silenci, retrobar-me a mi mateix en aquesta ja ben entrada segona maduresa. Sí, en el fons, Poemes últims són poemes de retrobament amb mi i amb el món de l’amor, l’ànima i l’esperit, també de la vivència del misteri. Corresponen a un moment on sento que una pau més sòlida amb mi mateix s’ha anat consolidant en el meu món intern, una pau que m’acompanya i em sosté i que em dona confiança, més enllà d’enfrontar els moments incerts que ens toca viure a cada període de la nostra vida.

 

En el llibre també hi trobareu un pròleg per cada grup de poesies, que inclouen els originals d’Història d’una ànima i Enroscadura, així com dels dos llibres publicats, L’eternitat i l’instant. 101 haikus i Poesia callada. La resta han estat escrits per aquest llibre.

 

En fi, acabo aquest petit pròleg amb la voluntat i el desig que s’ampliaran amb més poesia, un llenguatge que, com deia l’analista junguiá James Hillman, és la paraula carregada d’ànima. Paraula que m’ha ofert poder comprendre’m millor, de dir-me coses que d’una altra manera no m’hagués dit, i de donar forma a impressions i sentiments on ni el llenguatge quotidià, ni el científic ni al filosòfic hi arriba. Espero que gaudiu de la seva lectura.

 

 

                                                                        Saldes, 2 de desembre del 2023